associació d'usuaris del tren

vaga dels treballadors de SFM

autren | 01 Juliol, 2009 23:04

La vaga afecta 2.200 usuaris de tren, pubicat a Diari Balears. Quim Torres / 02/07/09 La protesta dels operaris dels SFM provocà que entre les 10.00 i les 12.00 hores no sortissin la meitat dels serveis de ferrocarril i de metro. Segons la direcció, un 20% de la plantilla seguí la convocatòria. Uns 2.200 usuaris del tren i del metro de Palma es varen veure afectats ahir dematí, entre les 10.00 i les 12.00 hores, per la vaga convocada pels treballadors dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), que denuncien favoritisme per part dels actuals responsables polítics (PSOE-Bloc) i alerten d'una davallada en la seguretat del servei per retallades en el manteniment. En total, segons la direcció dels SFM, 45 dels 230 empleats (un 20%) seguiren la convocatòria de vaga. La protesta, que es desenvolupà sense incidents i amb un compliment força alt dels serveis mínims establerts, provocà molèsties en uns 2.200 usuaris, que veieren com es reduïen gairebé a la meitat els serveis prevists durant les dues hores d'aturada. Els afectats del metro foren uns 200 i els del tren, uns 2.000, uns 200 usuaris per cadascun dels 10 serveis que no es realitzaren. Només un dels combois de metro afectats pels serveis mínims no sortí i, segons la versió oficial, això passà perquè el conductor viatjava en un tren de Manacor a Palma que acumulà un retard de 40 minuts. En total, entre les 10.00 i les 12.00 hores, varen circular aproximadament la meitat dels metros i trens que ho fan habitualment i cap d'aquests no va quedar aturat a mitjan servei com a conseqüència de la vaga. Els treballadors mobilitzats es reuniren a l'Estació Intermodal de Palma, on exposaren les seves reivindicacions escampant endolls pel trispol per denunciar un suposat "endollisme". Els vaguistes mostraven cartells en què es podia llegir "No volen electrificar, volen endollar!" i "Menys endolls i més eines". El representant de CCOO al comitè d'empresa, Ricardo Mas, denuncià que els SFM "endollaren" 10 persones en la darrera contractació i vinculà l'externalització de serveis de manteniment amb deficiències de seguretat en els serveis de trens. Els SFM recordaren ahir que "mai no s'havia invertit tant en transport ferroviari, seguretat en la circulació i renovació del material mòbil". L'empresa lamentà les molèsties dels usuaris i es mostrà oberta a negociar amb els treballadors, però els demanà que concretin les demandes. Després de la protesta les parts es tornaren a reunir, però no arribaren a cap acord. Les trobades continuaran divendres i els empleats mantenen una nova vaga per dia 7 a la mateixa hora.

Tramvia de Palma

autren | 24 Juny, 2009 21:15

Les obres del tramvia no comencen, però Vicens es mostra "optimista" publicat a tribunamalrca.cat 24/06/2009 · Palma El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, s'ha mostrat avui "optimista" respecte a la futura firma del conveni entre les administracions central i autonòmica per assegurar el finançament estatal del tramvia de la Badia de Palma, malgrat el retard de "molts mesos" que acumulen les negociacions, tal com ha afirmat. Bé, la qüestió és la de sempre, ja que el que cal saber és quan començaran les obres, i quan es podrà gaudir d'aquest mitjà de transport. Durant la presentació de la Bicicleta Pública, el conseller ha manifestat que "s'ha treballat molt" per fer veure al Govern la necessitat de disposar del cent per cent d'aquestes inversions, xifrades en 380 milions d'euros, pel que ha confiat que aquest mes es determini una data per rubricar el conveni després que el passat 12 de juny no es fixés cap dia amb motiu de la visita a Menorca del ministre de Foment, José Blanco. "Sempre sóc optimista", va etzibar Vicens davant dels mitjans, justificant que Balears "es mereix" aquestes inversions "per la implicació que hem posat dia rere dia per aconseguir-les". És per aquesta raó que ha confiat que "les aconseguirem" i l'arxipèlag disposarà d'un tramvia "molt bo per a revitalitzar la Badia de Palma". Alhora, va puntualitzar que "si totes les autonomies demanen inversions en tren d'alta velocitat, nosaltres també ens mereixem les del tramvia". El conveni haurà de resoldre així la inversió estatal per al tramvia de Palma, després que aquesta no fos inclosa en el conveni de tren signat en octubre del 2008 entre el Ministeri de Foment i el Govern, que preveu una inversió de 443 milions d'euros per a l'ampliació de les línies ferroviàries a Balears. D'aquesta manera es podrà desbloquejar la inversió per al tramvia, amb la finalitat que les obres més importants d'aquesta infraestructura puguin començar al 2010. Concretament, el Govern pretén que l'executiu central financi íntegrament els 380 milions d'euros que costarà aquest mitjà de transport, que unirà Palma i la Badia de Palma passant per l'aeroport i que comptarà també amb un altre tram que arribarà fins a Calvià. De moment, l'executiu central ja s'ha compromès a destinar aquest any un total de 20 milions d'euros per a l'adquisició de les primeres màquines i l'elaboració del primer tram del tramvia Palma-Aeroport. Aquesta partida forma part dels 101 milions d'euros que l'Estat destinarà en 2009 a Balears a través de la firma de convenis amb el Govern i que estan inclosos en els 420 milions d'inversió que l'executiu central aportarà aquest any a les illes, d'acord als 2.800 milions d'euros d'inversions en set anys previstos a l'Estatut d'Autonomia de les Balears.

tren de llevant

autren | 10 Juny, 2009 11:02

Perquè deim sí al tren tram en superfície trenllevant Dos mesos després que la Conselleria de Mobilitat anunciàs que la seva aposta, vists els informes tècnics, és passar el tren d'Artà per Manacor en superfície, i també després d'haver sentit opinions de tots colors envers aquest assumpte, la Plataforma en Defensa del Tren voldríem, com a grup organitzat de gent de Capdepera, Son Servera, Artà, Sant Llorenç, Son Carrió i Manacor que fa onze anys que demanam el retorn del tren al Llevant, poder fer sentir la nostra veu, sense retòrica ni ambigüitats: La Conselleria de Mobilitat s'ha equivocat perquè no ha donat la informació d'hora i ha deixat que el desconeixement d'uns i els interessos d'uns altres omplissin Manacor de mitges veritats, mentides malintencionades i dubtes i por. És normal que els veïns més propers, amb la poca informació que han rebut, es mostrin contraris a la proposta, però els demanam que s'informin, reclamin informació i no es deixin manipular. Un tren tram és un tren elèctric que dins els pobles i ciutats es comporta com un tramvia, circula a menys de 50 km/h, té una alta capacitat de frenada i no necessita barreres de seguretat. Per tant, és un element que NO XAPA, no és perillós i no molesta. No estam parlant d'un tren com el que actualment ens du a Palma. Parlam d'un tren que ha de partir de l'estació actual i arribar, sense més transbordaments, a Artà. Que el tren tram passi en superfície creim és la millor opció per a tots els manacorins, els comerciants en especial, i també és la millor opció per a tots els futurs usuaris de Sant Llorenç, Son Carrió, Artà, Son Servera i Capdepera. Soterrar el tramvia a Manacor, com demana el batle Pastor, suposaria un malbaratament de doblers públics. Volem pensar que el ple de l'Ajuntament va votar a favor de soterrar-lo quan no se sabia les característiques que tendria i es pensava en un tren dièsel. Nosaltres tampoc no el voldríem si fos així. Volem que la Conselleria inverteixi aquests doblers que s'estalvia, i que ja té, en l'extensió de la xarxa i millora de l'actual. No volem que enterrin els doblers de tots. I suposam que els veïns del passeig tampoc no voldrien suportar vint-i-quatre mesos (2 anys) d'obra de soterrament. La proposta de la plataforma un passeig sense tren que demana que els usuaris de tren que venguin d'Artà amb el tren tram baixin a la plaça Madrid, pugin a un bus que els dugui a l'estació i que aquí pugin al tren per anar a Palma va en contra de l'eficàcia del transport públic, a més de ser una mostra d'egoisme pur: voldrien ells, en anar a Palma en tren, devers Inca baixar-ne, pujar a un bus i passats 1,6 km tornar a baixar i pujar de nou al tren? La demanda de la Consellera Insular de Medi Ambient, i regidora a l'oposició a Manacor, Catalina Julve, diu poc a favor del seu càrrec: treure el tren per defora del poble suposaria un consum molt gran de territori i allargar el temps de recorregut del tren per arribar d'Artà a Manacor. Suposaria l'expropiació de terrenys a uns veïns que ja han patit la fragmentació que ha fet el desviament del torrent i la construcció de la ronda nord. A tots aquells que ara, onze anys després de la primera Marxa , troben que hi ha alternatives al tren, dir-los que nosaltres creim que sí, que també s'ha de fer una bona xarxa d'autobusos que arribin on no pot arribar el tren, però que la línia de Llevant ha d'existir perquè els ciutadans del Llevant no som de segona i tenim dret a poder emprar el tren com a mitjà de transport públic, eficient i útil. Així funciona als llocs on ens hauríem de mirar: xarxa de tren amb xarxa de busos complementària. A Mallorca només tenim carreteres (i sense autobusos!), ens queda molta feina per fer. Aquesta és la nostra opinió. Hem volgut ser clars en l'exposició, perquè ho tenim ben clar: el tren tram en superfície és la millor opció. Si el Govern també ho creu així, que l'executi sense badar.

25 peticions dels usuaris i usuàries del tren

autren | 19 Febrer, 2009 21:50

1- Una Targeta Intermodal, útil per a tot el transport públic de Mallorca. 2- Una Targeta Intermodal, bona d’entendre, senzilla, eficient i pràctica. 3- Una Targeta Intermodal, fàcil d’adquirir i que el saldo no caduqui. 4- Una Targeta Intermodal, apta per a que puguin carregar-la, pensionistes, joves i famílies nombroses. 5- Una Targeta Intermodal, que pugui carregar-se a totes les estacions del tren. 6- Una Targeta Intermodal, que permeti realitzar i combinar diferents trajectes. 7- Interventors suficients a tots els trens. 8- No patir les conseqüències del mal funcionament de la Targeta Intermodal, ni dels torns ni de les màquines validadores. 9- No patir retencions a les sortides de les estacions i menys quan el tren arriba tard. 10- Deixar de ser considerats potencials defraudadors del Servei Públic. 11- Un servei àgil per a poder formular queixes o reclamacions sobre el servei. 12- Tarifes de bitllet senzill més econòmiques per a els trajectes curts. 13- Que el preu de viatjar amb tren, resulti sempre més barat que viatjar amb cotxe compartit. 14- Que el Consorci de Transport de Mallorca (C.T.M.) assumeixi la condició de Servei Públic i actuï amb transparència i responsabilitat en benefici dels usuaris. 15- Que el C.T.M. acordi les tarifes del transport públic amb criteris socials i ecològics i no mercantils. 16- Que el C.T.M. no sols escolti a les empreses concessionàries i proveïdores de serveis i permeti participar als usuaris en la elaboració de les tarifes. 17- Que el C.T.M. corregeixi el sistema actual de tarifes per corones i elimini les situacions il•lògiques (no podem admetre que un trajecte curt de una sola parada resulti més car que un trajecte de vuit parades). 18- Que l’estació de Palma sigui un veritable espai sense fums i que els trens que actualment van amb gas-oil, siguin substituïts aviat per trens elèctrics. 19- Que hi hagi més puntualitat, més freqüències i més cobertura horària de trens. 20- Que els deures i obligacions de l’empresa, estiguin exposats públicament, de la mateixa manera que hi estan els deures i obligacions dels usuaris de SFM. 21- Protocol d’actuació del personal de SFM, ben clar davant les incidències. 22- Gratuïtat del Servei Ferroviari per a pensionistes i menors amb targeta, igual que en els autobusos de la EMT de Palma. 23- Manteniment, conservació, higiene i neteja adequada dels vagons del tren. 24- Serveis bàsics a totes les estacions - sales d’espera, informació, il•luminació. 25- Tornar implantar els abonaments, T-10 i més-tren.

l'Exgerent de SFM

autren | 16 Febrer, 2009 11:58

(Diari de Balears) / L’exgerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), Rafel Pons, va afirmar ahir que té les "mans netes" i no posseeix "cap capsa de Cola Cao", alhora que va criticar el "linxament polític en fascicles" que, segons ell, està realitzant l’actual Govern al PP mentre que "no deixa res per al futur" dels ciutadans balears. Pons negà que es pagassin 1,3 milions per l’assistència tècnica de l’obra sense que existís cap contracte, com va explicar dissabte el director general de Mobilitat, Antoni Verger, que digué que es va pagar la constructora d’enginyeria responsable de fiscalitzar l’obra i portar-ne el control. Aquesta és una de les presumptes irregularitats en pagaments vinculats a l’obra del metro de Palma, que la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori ha xifrat en un total de 3,8 milions d’euros i ha posat en coneixement de la Fiscalia de les Balears perquè investigui si es deriven responsabilitats penals d’això. Pons explicà que l’empresa que va rebre el pagament esmentat, Global BM Prointec, va ser adjudicatària d’un concurs públic i no només va fer el metro. Segons l’exgerent de SFM, també va treballar en el soterrament, tant en el projecte com en l’assistència a la direcció d’obra, així com a l’aparcament d’Inca i en la supressió de diversos passos a nivell. "A més, es va fer un conveni específic per finançar l’assistència tècnica a les obres del metro, que va supervisar la Conselleria d’Economia i Hisenda, i les factures corresponents al metro hi estaven incloses", afirmà. Segons Pons, la companyia esmentada va efectuar i va certificar el seu treball, que fou firmat per la directora del contracte. "Jo vaig pagar la relació de factures corresponents a mesura que s’anava fent el treball, cada mes en firmava un munt", assenyalà Pons. "Clar que hi havia relació contractual i, a més, diuen que és una assistència tècnica que no es va fer i és un despropòsit perquè es va fer", afirmà Pons, per afegir que el Govern està parlant d’una despesa d’1,3 milions en assistència tècnica, quan el mateix Executiu autonòmic actual destina "2,5 milions d’euros cada any" per a aquesta finalitat. Pons reiterà, que els altres 2,5 milions de presumptes irregularitats en pagaments corresponen a certificacions mensuals que s’han d’acarar en la liquidació final de l’obra que encara no s’ha efectuat, com ja va explicar en la roda de premsa que va oferir dissabte amb l’exconsellera Mabel Cabrer. Pons va reiterar que en la liquidació d’obra "és quan s’han de fer els mesuraments que van a missa i quan es liquida l’obra definitivament". "Fins a aquell moment, són certificacions mensuals d’obra que serveixen per anar pagant proveïdors, sotscontractistes i els treballadors que són allà, i al final, com que són a bon compte, s’agafen totes les certificacions pagades, es repassen, es fan els mesuraments definitius i es paga la diferència", va explicar.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb